Consells i preguntes

EL FLUOR

Què és?

El fluor és un component químic que promou l’enfortiment de l’esmalt, sent capaç de reduir significativament l’aparició de càries. A l’entrar en contacte amb la superfície de la dent, el fluor s’incorpora a ella, passant a ser part de la seva estructura. El fluor inhibeix la desmineralització de l’esmalt i reactiva la remineralització enfortint aquelles àrees més sensibles que comencen a desenvolupar caries.

Trobem dos tipus de fluor, el tòpic i el sistèmic però els tractaments que realitzem a la clínica dental són només amb fluor tòpic.  

Fluor tòpic

El fluor tòpic és aquell que s’aplica directament sobre les dents ja erupcionades. Pot ser aplicat com a glopeigs, gel, mousse, vernissos i per mitjà de pastes de dents fluorades utilitzades en el raspallat diari.

Les pastes dentífriques i els col·lutoris poden ser utilitzats a la llar però els vernissos només es poden utilitzar sota supervisió de professionals formats per fer les tasques de prevenció a la consulta.

Dentífrics amb fluor

La utilització de pastes de dents fluorades té gran importància i valor en la prevenció de la caries. L’ús de pasta dentífrica, almenys dues vegades al dia, fa que el fluor es mantingui en contacte amb les superfícies de les dents a baixa concentració, el que és suficient per a ser efectiu.

La quantitat de pasta utilitzada ha de ser mínima, de la mida d’un gra d’arròs fins als 6 anys i de la mida d’un pèsol a partir dels 6 anys. La concentració de ppm de fluor de la pasta dentífrica serà indicada per l’odontopediatre segons les característiques de cada pacient.

Durant i després del raspallat, el nen/a ha de escopir per a no ingerir la pasta, s’ha de tenir en compte que el dentífric és un fàrmac i no un cosmètic, per això és important fer-ne un bon ús.

Col·lutoris amb fluor

Els col·lutoris fluorats són eficients per reforçar la prevenció de càries en pacients amb un risc de caries elevat.  Han d’utilitzar-se després de l’últim raspallat del dia i no glopejar aigua desprès. A més, el nen/a no pot ingerir la solució fluorada ja que pot arribar a ser tòxica, podent causar una alteració a les dents en formació anomenada fluorosi.

A partir dels 6 anys i sota prescripció de l’odontopediatre, els glopejos amb fluor poden realitzar-se diàriament a casa, després de l’últim raspallat, a una concentració de 0,05% de NaF (Fluorur de Sodi).

Els glopeigs també poden realitzar-se setmanalment, a una concentració de 0,2% de NaF, conforme l’avaluació de l’odontopediatre.

El col·lutori no s’ha de rebaixar amb aigua. La dosis determinada en una revisió de  l’estat de salut bucodental s’ha de mantenir durant 30-60 segons en boca i després escopir el sobrant. Davant de qualsevol dubte consulteu-nos.

EL SEGELLAT DE FOSES I FISURES

Què és?

El  segellat de fosses i fissures és una tècnica preventiva enfocada a la protecció de les dents que anatòmicament ho requereixen per evitar la càries. Es tracta d’un procediment a base de resines que proporciona una barrera física i en alguns casos química a la dent mitjançant l’alliberament de fluor a llarg termini.

Com funcionen?

El menjar i els bacteris es van acumulant poc a poc en els espais on ens és més difícil raspallar, afavorint una desmineralització de l’esmalt dental i augmentant el risc de càries. Amb la col·locació del segellat de foses i fissures s’actua formant una barrera física protectora que impedeix al menjar i bacteris quedar-se enganxats.

La seva aplicació s’ha de dur a terme a la clínica dental en un ambient òptim.

La seva col·locació és ràpida i sense complicacions i després de la visita el pacient pot menjar i beure sense cap problema. 

Quina durada tenen?

Investigacions clíniques mostren com els segellats poden durar molt temps si es té bona cura de la salut oral, tenint una bona higiene bucodental i evitant mossegar aliments o objectes durs. Els pacients amb bruxisme poden desgastar més ràpidament aquests materials.

L’odontòleg examinarà i revisarà els segellats durant les visites periòdiques de revisió. La seva efectivitat ha de ser avaluada periòdicament mitjançant examen visual i tàctil, i en aquelles situacions on s’ha perdut material cal recol·locar-lo per assegurar la seva efectivitat.

L’HIPOPLÀSIA DE L’ESMALT

Què és?

La hipoplàsia dental és una patologia oral que es produeix quan l’esmalt no es forma correctament, per tant, hi ha un dèficit d’esmalt. Aquesta alteració s’origina a l’època de formació de les dents, és a dir, abans de que aparegui l’erupció dental i pot produir-se tant en dentició temporal com en dentició definitiva.

És difícil determinar la causa exacta d’aquesta alteració. Algunes de les causes podrien ser una infecció, febre, malnutrició o alguna malaltia durant el període de creixement entre altres.

Com la podem detectar?

El defecte d’esmalt presenta unes alteracions molt característiques que poden variar en funció de la gravetat de la patologia. En casos lleus els signes poden ser pràcticament inapreciables i són els odontòlegs els que detecten aquest dèficit, però en casos més avançats la dent pot tenir un aspecte molt deteriorat i veure’s a simple vista.

Els signes més comuns de la hipoplàsia d’esmalt son les taques de color blanc, groc o marró en una part o en la totalitat de la dent, a més d’una superfície dental rugosa.

Quan hi ha aquesta alteració les dents poden ser més sensibles al fred o a certs aliments ja que una de les principals funcions de l’esmalt és la protecció dental.

Com la tractem?

Actualment hi ha diferents tractaments per a la hipoplàsia d’esmalt en funció del grau d’afectació.

En casos lleus, es pot utilitzar un segellat per reomplir els solcs i fissures i evitar possibles fractures o sensibilitat dental. A Petits Grans Somriures utilitzem diferents nivells de prevenció per reforçar aquestes dents afectades, utilitzant materials tant d’aplicació en clínica com ambulatòria (a casa).

PULPOTOMIA I PULPECTOMIA

Què és?

La pulpotomia és el tractament de la polpa dental on s’extirpa únicament el teixit cameral. Es realitza en dents temporals on la càries no ha afectat la totalitat del nervi.

La pulpectomia consisteix en l’eliminació total de la polpa dental. Es realitza en dents temporals amb càries importants on s’ha afectat el teixit de la corona i l’arrel de la dent.

La pulpotomia i la pulpectomia són tractaments destinats a conservar en boca les dents de llet afectades per càries extenses i d’aquesta manera evitar la seva pèrdua prematura i poder conservar així les seves funcions de masticació i manteniment d’espai per a la dent definitiva. És important entendre que aquests tractaments no afecten l’erupció de les dents definitives.

Un cop eliminat el teixit polpar s’ha de reomplir l’espai buit tou a nivell de la corona amb un tipus de material diferent del material utilitzat per obturar els conductes de les arrels. Aquest últim material és molt important que sigui reabsorbible ja que quan erupcioni la dent definitiva i desaparegui l’arrel de la dent temporal de forma natural, no pot quedar material d’obturació.

LA SEDACIÓ CONSCIENT ENDOVENOSA

Què és?

La sedació conscient és una tècnica anestèsica que complementada amb l’anestèsia local administrada per l’odontòleg proporciona una sensació de relaxació i ben estar al pacient. Durant la sedació conscient el pacient no perd en cap moment el coneixement ni es veu alterada la seva percepció sensorial permetent eliminar l’ansietat i oblidant part del temps de la intervenció. Aquesta tècnica es realitza sempre sota la supervisió d’un metge especialista en anestèsia i reanimació.

Quan es realitzen les sedacions conscients?

Les indicacions més freqüents d’aquestes tècniques complementàries són per els pacients que no poden controlar la seva conducta davant d’un tractament odontològic que requereix una col·laboració adequada o bé en pacients que no poden controlar la seva ansietat davant un tractament dental específic o presenten fòbia d’anar al dentista.

I quan no es realitzen?

La sedació conscient està contraindicada quan es detecta alguna patologia que impedeix a la utilització de la medicació necessària d’aquesta tècnica o quan els pacients necessiten tractament sota anestèsia general.

Quins riscos té la sedació conscient?

Com tot procediment mèdic, la sedació conscient comporta una sèrie de riscos variables segons cada cas. És amb l’avaluació mèdica del metge anestesiòleg que es poden determinar aquests riscos i s’expliquen al pacient o tutor legal. Igualment hi ha una sèrie de precaucions a seguir tant abans com desprès de la sedació per disminuir aquests riscos. Tota la informació específica es dóna al pacient que necessiti un tractament odontològic sota sedació endovenosa.

LA CURA DENTAL EN ELS NENS: UN BON COMENÇAMENT

Les primeres dents

Establir uns bons hàbits d’higiene bucal des de petits és el primer pas per tenir unes dents sanes tota la vida.

La primera dentició sol començar a sortir al voltant dels 6-8 mesos, però depèn de cada cas particular. Normalment, les incisives inferiors són les primeres a emergir. Quan el nadó té aproximadament 18 mesos apareixen els primers molars. En total, el nen arribarà a tenir 20 dents de llet, 10 a cada arcada.

APARICIÓ DE LES DENTS:

6 – 8 mesos: incisives centrals inferiors temporals

8 – 12 mesos: incisives laterals inferiors i incisives superiors ( centrals i laterals ) temporals

14 – 16 mesos: primer molar superior i inferior temporal

17 – 19 mesos: canins superiors i inferiors temporals

23 – 30 mesos: segon molar superior i inferior temporal

Aproximadament des dels 6 als 13 anys d’edat la primera dentició s’anirà reemplaçant progressivament les dents temporals fins a aconseguir tenir totes les dents definitives.

Els primers molars definitius creixen darrere de les ultimes dents de llet. Pot resultar difícil detectar-los ja que normalment no donen problemes d’erupció i netejar-los adequadament pot ser complicat per la seva posició que dificulta l’accés i la seva proximitat a la geniva. La superfície de mossegada és irregular i molt sensible a la càries ja que quan erupciona una dent definitiva l’esmalt encara es immadur, per la qual cosa és crucial un correcte raspallat amb la pasta de dents adequada.

El raspallat de les primeres dents

Tan aviat com la primera dent surti s’ha de començar amb el raspallat. Una bona rutina d’higiene bucal des de molt petits és el primer pas per mantenir unes dents sanes en el futur. El raspallat s’ha de fer dues vegades al dia, al matí i a la nit amb l’ajuda i la supervisió d’un adult fins als 10 anys d’edat ja que el nen no posseeix l’habilitat manual per raspallar-se les dents correctament.

Quan el raspallat és difícil

Tots els nens rebutgen raspallar-se les dents alguna vegada, tracta de crear una atmosfera distesa relacionada amb la rutina de la higiene bucal; potser una cançó o un conte facin aquesta tasca més divertida.

La cambra de bany no ha de ser el lloc establert per raspallar-se les dents. També pots fer-ho al llit o al canviador; deixa que el nen es tombi amb el seu cap a prop teu. Si és una mica més gran pot seure a la teva falda recolzant el cap a la teva espatlla.

Anar-se'n al llit amb les dents netes

Una bona regla és anar sempre al llit amb les dents netes. Durant la nit hi ha menys saliva a la boca, el que afavoreix que les dents siguin més vulnerables a la càries.

Deixa que les dents descansin

Deixa que les dents descansin evitant picar entre àpats. Si el nen té set entre àpats, o a la nit, dóna-li aigua.

EN CAS D’ACCIDENT

Accidents en nens

En nens és típic donar-se cops i patir accidents mentre juguen. En casos on el nen s’ha colpejat una dent i està sagnant molt o bé la dent s’ha trencat o s’ha clavat a la geniva és important acudir al dentista el més aviat possible.

Què cal fer si una dent salta de la boca?

En casos on la dent s’ha arrencat, l’adult que es troba amb el nen en el moment dels fets pot actuar per ajudar al tractament d’aquest.

El primer que ha de fer és conservar la calma per poder tranquil·litzar el nen i actuar amb seguretat.

Si es tracta d’una dent temporal mai s’ha de tornar a col·locar al seu lloc ja que es podria malmetre el germen de la dent permanent. En aquests casos és important recollir la dent avulsionada i acudir d’urgència al dentista on es realitzarà una radiografia de control per avaluar que tot estigui correcte. En cas de no trobar la dent podria ser que aquesta estigues a dins de l’ós, igualment cal acudir al dentista per realitzar una radiografia i un diagnòstic adequat.

Si es tracta d’una dent definitiva és molt important actuar ràpidament i seguint els passos següents:

1-    Buscar la dent i quan la trobem agafar-la sempre per la corona, és molt important no tocar l’arrel.

2-    Cal rentar la dent amb sèrum fisiològic o aigua durant 10 segons i mai fer servir sabó.

3-    Una vegada neta, s’ha d’intentar col·locar-la de nou al seu lloc dins de la boca i assegurar-se de que està en la posició correcte. Per mantenir-la al seu lloc es pot mossegar una gassa o tovalló.

4-    Si no és possible col·locar la dent al seu lloc, cal guardar-la en un got ple de llet o sèrum fisiològic.

5-    Una altre opció és portar la dent dins la boca junt a les galtes o sota la llengua, és important que la dent no s’assequi.

6-    És important acudir al dentista d’urgència abans de 1 hora.

Què cal fer si una dent es trenca?

En cas de dent permanent cal buscar el tros de dent trencat i guardar-lo en un got de llet o sèrum fisiològic i igual que en el cas anterior cal acudir al dentista abans d’una hora per a realitzar el tractament corresponent. 

Si es tracta d’una dent temporal no és necessari guardar el tros de dent en un got amb llet però si cal acudir al dentista el més ràpid possible per realitzar una exploració i iniciar el tractament necessari.

LOGOPEDIA

En què consisteix?

Es realitza una tasca sobre la musculatura que intervé en l’àrea oro facial, com són els llavis i la llengua com a més evidents, amb l’objectiu de prevenir o reeducar els seus hàbits, com per exemple, de respiració bucal, deglució atípica, interposició lingual o labial.
Es pot dur a terme aquest treball a qualsevol edat però és cert que quan abans tingui el pacient la funció correcta millor creixeran les estructures oro facials relacionades amb aquestes funcions. Quins són els senyals d’alerta? Nens de més de 2 anys amb ús de xumet o biberó, nens amb succió del dit o dits, onicofàgia, respiradors orals que solen tenir la boca oberta habitualment, infants que fan soroll en mastegar, que prefereixen mastegar aliments tous o que ronquen habitualment entre altres.

La correcta funció de les estructures oro facials, són determinants pel creixement de la cara de l’infant. Una alteració en el creixement de les bases òssies dificulta més endavant la correcta forma i funció del terç mitjà i inferior de la cara.

Segueix-nos a les xarxes:

WhatsApp chat