…A JUGAR!!

PER QUÈ FEM UNA PRIMERA VISITA ODONTOLÒGICA A UN NADÓ?

 

El primer contacte amb el món de l’odontologia és important fer-lo abans de que el nadó compleixi el seu primer aniversari. La nostra filosofia consisteix en arribar a unes generacions d’adolescents i adults sense càries ni tractaments odontològics invasius. Per aconseguir aquesta quimera, s’ha de començar ben aviat, quan el nen encara no té problemes a la boca, ni bacteris causants de patologies bucodentals.

És important recordar que els nou-nascuts no tenen bacteris causants de càries ni de periodontitis a la boca. L’adquisició d’aquestes es fa a través del contagi dels seus progenitors o cuidadors.

Encara que abans dels 6 mesos el nadó no té dents, fer una visita al odontopediatre en aquesta etapa ajuda a establir un pla de prevenció mínimament invasiu.

En aquesta visita, es realitza una història clínica acurada del nadó i del seu entorn per arribar a determinar el nivell de risc de patologia bucodental del bebè, segons el protocol internacional CAMBRA ®, i establir les mesures preventives individualitzades.

Al ser unes visites senzilles i indolores, els infants s’acostumen a anar al dentista i es familiaritzen amb l’entorn de la clínica.

SEGELLAT DE FOSSES I FISSURES

A finals dels anys 70, es va desenvolupar una nova tecnologia utilitzant resina preventiva per a la protecció de les dents contra la càries. Actualment, les resines que s’utilitzen en prevenció a part d’una protecció física poden afegir una protecció addicional mitjançant l’alliberament de fluor a llarg plaç.

Per a què serveixen i com funcionen?

Quan el seu fill es raspalla les dents, encara que faci servir el fil dental amb cura és probable que es deixi algun espai sense netejar com les superfícies masticatòries de les últimes dents erupcionades.

El menjar i els bacteris es van acumulant poc a poc en aquests espais, afavorint una desmineralització de l’esmalt de les dents i augmentant el risc de càries. És aquí on els segellats de foses i fissures actuen formant una barrera física protectora que impedeix al menjar i als bacteris quedar-se enganxats.

Quina durada tenen?

Investigacions mostren com els segellats poden durar molt temps si es té cura d’ells tenint una bona higiene bucodental i no acostumant a mossegar aliments molt durs. Per tant, les dents del seu fill estaran protegides durant els anys amb més alt risc de càries.

L’odontòleg examinarà i revisarà els segellats durant les visites periòdiques de revisió. La seva efectivitat ha de ser avaluada periòdicament mitjançant examen visual i tàctil i en aquelles situacions on s’ha perdut material cal recolocar-lo per assegurar la seva efectivitat.

En què consisteix el tractament?

L’aplicació de segellats és ràpida i sense complicacions. Primer de tot, es neteja la dent amb un raspall i pasta especial i s’asseca adequadament. A continuació, s’aplica un sabó per netejar els espais a protegir, es col·loca el segellat en les superfícies preparades i amb un llum especial s’endureix perquè el producte quedi ben fixat.

El seu fill podrà menjar i beure sense cap problema desprès de la seva visita a l’odontòleg.

Quines dents necessiten ser segellades?

El flux natural de la saliva manté la superfície de les dents suau i neta, però no arriba al fons de les foses i fissures. Per això, les dents que erupcionen entre els 6 i 12 anys tenen un alt risc de càries, i és en aquest període quan s’hauria de fer el tractament preventiu amb segellats.

En els casos d’alt risc de càries, els molars de llet i els premolars definitius també poden ser tractats amb segellats. És l’odontopediatre qui decideix, en cas de dubte, quines dents han de ser protegides ja que en temes de salut cada pacient és diferent i necessita un tractament personalitzat.

Si el meu fill porta segellats, segueix essent important raspallar-se i fer servir el fil dental?

És clar que sí: el segellar una dent és un dels passos que s’han de seguir per protegir les dents del seu fill, però no substitueix, en cap cas, l’higiene diària. Raspallar i utilitzar fil dental, conjuntament amb una alimentació equilibrada, sana i variada, un consum controlat de sucres, un consum adequat d’aigua i visites periòdiques a l’odontòleg són essencials per mantenir un somriure sa i saludable.

No hem d’oblidar que en els pacients d’alt risc de càries s’han de revisar i reforçar els pilars bàsics de la prevenció: higiene oral, control de la ingesta d’aliment i aplicació de fluor; ja que només amb l’aplicació de segellats de fissures no es controla el risc de càries del pacient.

Són només recomanats per a nens?

La probabilitat de desenvolupar càries i l’aparició de fissures tenyides comença des del moment que surt la dent, és per aquest motiu que nens i adolescents tenen més probabilitats de rebre aquest tractament.

Però, adults amb un alt risc de càries (com dones embarassades o pacients amb tractament oncològic) poden també rebre els beneficis dels segellats sense cap contraindicació. S’ha de consultar a l’odontòleg sobre la necessitat dels segellats i seguir un programa de prevenció adequat a l’estat de salut bucodental de cada persona.

TRACTAMENT POLPAR

El seu fill/a necessita un tractament del nervi de la dent de llet, què hem de fer?

Els passos a seguir en el tractament de la polpa (nervi) d’una dent són els següents:

  1. Eliminar la part dura de la dent (esmalt i dentina) que cobreix l’entrada de la polpa.
  2. Eliminar la part de la polpa (nervi) que està amb bactèries, en aquest pas hi ha una petita ferida que sagna i s’ha de controlar el sagnat amb un cotó.
  3. Omplir amb una pasta medicamentosa la part on hi havia la polpa.
  4. En una segona sessió, separada d’uns dies (variables en cada cas), obturar la part dura de la dent amb una pasta resistent a la masticació.

Important: és necessari que aquest tractament es realitzi amb la dent sense saliva per obtenir el resultat òptim.

FLUOR

El fluor és un component químic que promou l’enfortiment de l’esmalt, sent capaç de reduir significativament l’aparició de càries. A l’entrar en contacte amb la superfície de la dent, el fluor s’incorpora a ella, passant a ser part de la seva estructura. El fluor inhibeix la desmineralització de l’esmalt i reactiva la remineralització, enfortint aquelles àrees més sensibles que començen a desenvolupar càries.

Podem trobar diferents fonts de fluor, com el fluor tòpic i el sistèmic; nosaltres només parlarem del tòpic, ja que no recomanem aports de fluor sistèmics si no és el fluor que tenim en una alimentació saludable i equilibrada.

FLUOR TÒPIC

El fluor tòpic és aquell aplicat directament sobre les dents ja erupcionades.

El fluor pot ser aplicat com a glopeigs, gel, mousse, vernissos i per mitjà de pastes de dents fluorades utilitzades en el raspallat diari.

DENTÍFRICS AMB FLUOR

La utilització de dentífrics fluorats té gran importància i valor en la prevenció de la càries. L’ús de pasta dentífrica almenys dues vegades al dia fa que el fluor sigui mantingut en contacte amb la superfície de les dents a baixa concentració, el que és suficient per a ser efectiu. Abans dels tres anys, l’utilització del fluor ha de ser indicada per l’odontopediatre i supervisada pels pares.

Entre els dos i tres anys d’edat, si el nen/a ja ha adquirit la coordinació motora per aprendre a escopir, pot ser utilitzada una pasta amb 500ppm de concentració de fluor amb l’últim raspallat, el de la nit. Durant i després del raspallat, el nen/a ha d’escopir per no ingerir la pasta. La quantitat de pasta utilitzada ha de ser mínima, de la mida d’un gra d’arròs, i col·locada a les tres primeres files del raspall. S’ha de tenir en comte que el dentífric és un fàrmac i no un cosmètic.

COL·LUTORIS AMB FLUOR

A partir dels 6 anys i sota presicripció del odotnopediatre, els glopejos amb fluor poden realitzar-se diàriament a casa, després de l’últim raspallat, amb una concentració de 0,05% de NaF (Fluorur de Sodi).

Els glopeigs també poden realitzar-se setmanalment, amb una concentració de 0,2% de NaF, conforme l’avaluació de l ‘odontopediatre. El nen/a no pot ingerir la solució fluorada, ja que pot arribar a ser tòxica, podent causar fluorosi.

Els col·lutoris fluorats són eficients per reforçar la prevenció de càries en pacients amb un risc de càries elevat. Aquests han d’utilitzar-se després de l’últim raspallat del dia i no glopejar aigua després.

El fluor també pot ser útil en plans de prevenció de pacients en edat adulta, segons els factors de risc que presenti.

De les altres formes de fluor (vernissos, gels i mousses) no en parlarem, ja que només es poden utilitzar sota supervisió de professionals formats per fer les tasques de prevenció a la consulta.

OBTURACIONS

Si el seu fill/a necessita obturar una dent, què hem de fer?

Passos a seguir per fer una obturació (“empast”) amb una pasta resistent a la masticació:

1. Aïllar la dent dels teixits adjacents i saliva.
2. Eliminar els materials provisionals o teixits amb càries.
3. Preparar la dent amb diferents pastes (“sabó”, “cola”) perquè després es puguin enganxar l’obturació final.
4. Col•locar el material resistent a la masticació en una o vàries capes, segons la mida de la dent a tractar.
5. Per endurir les diferents capes que hem col•locat, utilitzarem “un assecador de dents” de color blau.
6. Provarem mastegar un paper (Blau) per veure si mastega bé.
7. Polirem la superfície més externa de l’obturació perquè brilli i no rasqui ni estigui dura.

DRETS DEL PACIENT

1· REBRE ATENCIÓ MÈDICA ESPECIALITZADA

El pacient rebrà una atenció mèdica especialitzada, d’acord a les seves necessitats de salut bucodental.

2· REBRE UN TRACTE DIGNE I RESPECTUÓS

El pacient serà respectat en la seva intimitat personal i rebrà un tracte digne i humà, amb respecte a les seves conviccions personals i morals, sobretot a les relacionades amb la seva condició sociocultural, de gènere, de pudor a la seva intimitat, sigui quina sigui la seva malaltia. A més, l’ajudarem en tots els aspectes que necessiti abans, durant i desprésdel seu tractament.

3· REBRE TOTA LA INFORMACIÓ NECESSÀRIA, DE FOMRA CLARA I VERAÇ

El pacient o la persona responsable, té dret a que el facultatiu li ofereixi informació completa sobre el diagnòstic, pronòstic i tractament, de manera clara i comprensible per afavorir el ple coneixement de l’estat de la seva salut bucodental.

4· DECIDIR LLIUREMENT SOBRE LA SEVA ATENCIÓ

El pacient o la persona responsable, té dret a decidir amb llibertat, de manera personal i sense pressió a acceptar o rebutjar el procediment diagnòstic o terapèutic ofert.

5· ATORGAR O NO EL SEU CONSENTIMENT INFORMAT

El pacient o la persona responsable, en els supòsits que així assenyali la normativa, té dreta expressar el seu consentiment, sempre per escrit, quan accepta amb finalitat diagnòstica o terapèutica procediments que impliquin un risc, per la qual cosa haurà de ser informat de manera amplia i completa, així com dels beneficis que s’esperen o de les possibles complicacions o fets negatius que puguin presentar-se com a conseqüència del’acte mèdic.

6· SER TRACTAT AMB CONFIDENCIALITAT

El pacient té dret que la informació coneguda sobre el seu cas clínic, així com les dadespersonals, siguin tractades amb la més estricta confidencialitat, dret que no limita l’obligació del metge a informar l’autoritat en els casos previstos per la Llei.

7· REBRE TRACTAMENT ODONTOLÒGIC D’URGÈNCIES

En qualsevol establiment de salut, ja sigui públic o privat, qualsevol persona té dret a rebre suport vital bàsic d’urgències quan la seva vida corri perill.

8· COMPTAR AMB FACILITATS PER OBTENIR UNA SEGONA OPINIÓ

El pacient té dret a rebre per escrit la informació necessària per obtenir una segona opiniósobre el seu diagnòstic, pronòstic o tractament relacionats amb el seu estat de salut.

9· ESCOLLIR LLIUREMENT AL SEU ODONTÒLEG

El pacient té dret a poder escollir lliurement al seu odontòleg.

10· SER ATÈS QUAN NO ESTIGUI D’ACORD AMB L’ATENCIÓ MÈDICA REBUDA

El pacient té dret a ser escoltat i a rebre resposta quan no estigui d’acord amb l’atenció mèdica rebuda.

DEURES DEL PACIENT

1· CONÈIXER ELS SEUS DRETS I RESPONSABILITATS

El pacient ha de conèixer els seus drets i responsabilitats així com exercir-los i complir-los raonablement.

2· PROPORCIONAR INFORMACIÓ SOBRE EL SEU ESTAT DE SALUT

El pacient ha de proporcionar informació veraç i completa sobre el seu estat de salut i els tractaments mèdics que segueix fins a la data, per tal de poder rebre l’atenció adequada.

3· DONAR UN CONSENTIMENT INFORMAT, CONSCIENT I DELIBERAT

El pacient ha de poder obtenir de l’odontòleg la informació necessària per donar un consentiment informat, conscient i deliberat de les intervencions odontològiques que se li han de practicar.

4· ACCEPTAR LES CONSEQÜÈNCIES DE LES SEVES DECISIONS

El pacient ha d’acceptar les conseqüències de les seves decisions lliures i informades.

5· OFERIR UN TRACTE RESPECTUÓS

El pacient ha de respectar els professionals, les instal·lacions i els béns de Roura i BrauOdontologia.