PREGUNTES FREQÜENTS

Per què s’ha de fer una primera visita?

La primera visita és el primer contacte que tenim amb el pacient durant el qual es realitza la recollida de tota la informació que ens pot ser útil per al diagnòstic, objectius, pla de tractament i pla de prevenció adequat a cada pacient i a la seva edat.

En la primera visita realitzem:

  • Un qüestionari de salut.
  • Una entrevista personal.
  • Una exploració extraoral i intraoral, amb una sèrie de registres necessaris segons cada cas per valorar detingudament les patologies (a través de fotografies, radiografies o models de guix).
  • Una adequació del medi oral amb els següents procediments: instruccions d’higiene oral, l’aplicació d’agents antimicrobians en els casos que sigui necessari, instruccions nutricionals, fluorteràpia i tractaments d’urgència.

En el cas que el pacient disposi d’alguna radiografia de la zona bucal, llistat de medicació i/o informes mèdics sobre l’estat de salut general o bucodental, agraïm que ens ho portin aquest material a la primera visita per facilitar la recollida de dades.

Gràcies a aquesta revisió complerta, podem informar detalladament sobre l’estat de salut bucodental del pacient i les seves conseqüències en el desenvolupament del nen. En aquest punt, és el tutor qui decideix si vol ser atès segons els criteris del nostre equip.

Per què fem una primera visita odontològica A un nadó?

El primer contacte amb el món de l’odontologia és important fer-lo abans de que el nadó compleixi el seu primer aniversari. La nostra filosofia consisteix en arribar a unes generacions d’adolescents i adults sense càries ni tractaments odontològics invasius. Per aconseguir aquesta quimera, s’ha de començar ben aviat, quan el nen encara no té problemes a la boca, ni bacteris causants de patologies bucodentals.

És important recordar que els nou-nascuts no tenen bacteris causants de càries ni de periodontitis a la boca. L’adquisició d’aquestes es fa a través del contagi dels seus progenitors o cuidadors.

Encara que abans dels 6 mesos el nadó no té dents, fer una visita al odontopediatra en aquesta etapa ajuda a establir un pla de prevenció mínimament invasiu.

En aquesta visita, es realitza una història clínica acurada del nadó i del seu entorn per arribar a determinar el nivell de risc de patologia bucodental del bebè, segons el protocol internacional CAMBRA ®, i establir les mesures preventives individualitzades.

Al ser unes visites senzilles i indolores, els infants s’acostumen a anar al dentista i es familiaritzen amb l’entorn de la clínica.

La sedació conscient

La sedació conscient, una tècnica anestèsica amb la finalitat d’induir un estat de somnolència, té uns clars avantatges en els tractaments odontològics. El pacient, sempre conscient, pot reaccionar als estímuls i respondre-hi, però es troba en un estat màxim de relaxació.

Les indicacions adequades per a la sedació solen ser aquells tractaments quirúrgics (cirurgia implantològica o extracció dels queixals del seny, per exemple) que es preveuen llargs i pesats. Amb aquest procediment, es vol donar al pacient una major qualitat en el tractament, entesa com un major confort per a la persona durant el mateix.

La sedació conscient està igualment indicada en aquells pacients que tenen por al dentista o que mostren aprensió davant el procés del tractament odontològic, de manera que prefereixen realitzar tot el tractament en una o dues sessions contínues i sota la tècnica de la sedació.

Un cop acabat el tractament, el pacient després d’una breu recuperació, podrà abandonar pel seu propi peu les instal·lacions de la clínica. Tot i així, sempre recomanem que el pacient vingui acompanyat.

Li vull comprar un raspall de dents elèctric al meu fill de 10 anys perquè es renti bé les dents, Què en penseu?

El tema dels raspalls DE dents elèctrics sempre ha estat de gran interès per als pares que volen millorar l’hàbit d’higiene bucodental dels seus fills. És important saber que, en la majoria de pacients, una bona higiene bucodental no depèn del tipus de raspall, sinó de l’habilitat, la freqüència i el temps dedicat.

Els raspalls elèctrics han de presentar unes característiques per poder ser útils en pacients joves: han de tenir el capçal petit per poder arribar a totes les zones; de fàcil maneig perquè el nen pugui usar-los de forma autònoma i han de tenir bateria en lloc de piles i així no perden efectivitat de raspallat.

Quan el nen va a dormir fora de casa: en colònies, a casa dels avis o bé a casa d’un amic, hauria de poder utilitzar el mateix raspall que el que està acostumat a casa per no haver d’aprendre dues tècniques diferents d’higiene bucodental. No hi ha una edat determinada a partir de la qual es pot utilitzar el raspall elèctric, però es recomana el seu ús a partir dels 8-10 anys.

Cal tenir en compte que la novetat pot ajudar a motivar el nen a raspallar amb més freqüència, però aquest efecte no sempre perdura en el temps i un cop passat el primer moment, es torna a deixar oblidat el raspall a l’armari.

També s’aconsella l’ús de raspalls dentals elèctrics per als pares a qui els seus fills requereixen que els rentin les dents.

És el nostre deure informar que la utilització d’un raspall elèctric també requereix adquirir una nova tècnica de raspallat, si s’utilitza de forma incorrecta, aquesta afavoreix una mala higiene per un raspallat ineficaç.

El meu fill mentre dorm fa molt soroll amb les dents, és això normal?

El fenomen que comentes es diu BRUXISME. El bruxisme és el cruixit de dents que es realitza tant de nit com de dia, de forma conscient o inconscient. És un símptoma, i no una malaltia, associat a un moment d’ansietat o estrès. En ocasions s’associa a maloclusions amb presència de contactes prematurs.

El bruxisme en nens s’associa a èpoques de canvi de les dents temporals, i sol desaparèixer quan la situació s’estabilitza. De vegades, està acompanyat de mals de cap i amb el temps es veuen desgastos en les superfície de masticació dels queixals i canins.

Hi ha dos tipus de bruxisme: el cèntric, generalment diürn, pel que produeix un menor desgast dentari, durant el qual estrenyem les dents, i l’excèntric, que es produeix més freqüentment durant la nit, quan la persona serra les dents alhora que les mou, produint soroll.

De vegades s’ha associat el bruxisme infantil amb la presència de paràsits, però no hi ha evidència científica que demostri aquesta relació. El bruxisme en nens amb baixa activitat física és més evident que en nens menys sedentaris. També l’acumulació d’hores davant de pantalles oscil·lants augmenta el risc que el nen reflecteixi bruxisme durant la nit.

El bruxisme infantil no té un tractament odontològic específic, sinó avaluar clínicament el desgast i si aquest crea problemes de dolor o sensibilitat, realitzar el tractament adequat a cada cas. En la majoria de casos, no hi ha presència de dolor; és més una situació incòmoda per a qui comparteix habitació amb el nen. Simplement necessita supervisió en les revisions periòdiques amb l’odontopediatra.

Els bebés agafen el calci de les dents de les mares i per això apareixen càries durant l'embaràs?

L’aparició de càries durant el període de l’embaràs es deu a molts factors però en cap cas que el nadó es “nodreix” del calci de les dents per al seu creixement. L’aportació de calci necessari per al creixement del fetus prové de la ingesta alimentària equilibrada de la mare.

L’aparició de càries en la dona embarassada es veu afavorida pel canvi que aquesta pateix durant el període de gestació. D’una banda la ingesta més freqüent d’aliments, “el picar entre hores”, els aliments que vénen de gust poden afavorir l’acumulació de placa dental i aquesta al seu torn afavoreix el creixement bacterià. A més, el canvi hormonal que experimenta el cos de la dona gestant fa que les genives estiguin més inflades i sensibles i l’hora de rentar-se les dents, el frec dels filaments del raspall sobre la mucosa fa que aquesta sang i molesti i per això moltes vegades modifiquem la nostra forma de raspallat deixant zones sense netejar. També és important saber que un altre factor que afavoreix l’aparició de la càries és el pH àcid de la saliva que en una gestant que presenti vòmits o reflux es pot produir molt freqüentment.

Així que per evitar l’aparició de problemes bucodentals durant l’embaràs, hem de combatre els factors adversos que hem comentat anteriorment, alimentar-nos de forma sana i equilibrada, mantenir una higiene correcta i que un odontòleg revisi trimestralment la boca per prevenir les possibles complicacions com l’aparició de càries o de gingivitis. Als EUA aconsellen a les parelles que busquen quedar-se embarassades que realitzin abans de la concepció una visita a l’odontòleg per tenir la boca sana abans de l’embaràs.

Piercings

A Roura Brau Odontologia ens preocupa que l’ús de piercings orals i periorals s’hagi incrementat de manera important en les dues últimes dècades.

També ens preocupa veure que cada vegada els adeptes a aquesta moda son més joves. Actualment, és una pràctica que, en moltes ocasions, es realitza en condicions higièniques no adequades ni controlades.

És per això que en les clíniques dentals han augmentat el nombre de pacients amb lesions tant en mucoses com en dents provocades per aquests dispositius. Les manifestacions són de gran diversitat i amb diferents nivells de gravetat, des de petites lesions locals com recessions gingivals i microfractures dentals, fins a quadres més greus que poden arribar a comprometre la salut del pacient.

El desconeixement del risc de patir aquest tipus de lesions per part de la població usuària o interessada en aquesta moda fa que els joves no siguin conscients del riscos que els piercings poden acompanyar.